ENTREVISTA l Santi Segalà: “Episodis com el temporal Gloria seran cada cop més freqüents i més intensos”

JORDI SALVAT

Santi Segalà (Torredembarra, 1975) és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (1998). Aquell mateix any va entrar al Servei Meteorològic de Catalunya i des de fa deu anys n’és el cap de l’àrea de predicció meteorològica.

Els darrers anys es parla molt de l’emergència climàtica i com pot canviar la nostra vida. Quin aspecte podria tenir per exemple la platja de Baix a Mar d’aquí a trenta o quaranta anys?

És difícil de dir. Les previsions a pocs dies vista ja ens costen… Imagina’t a trenta anys. Dins de l’encaix actual de canvi climàtic, seria de preveure una pujada del nivell del mar. I això que vol dir? Doncs que cada cop la platja serà més curta. L’arc mediterrani és una zona d’Europa on, segons els informes de canvi climàtic, els temporals seran cada cop seran més freqüents i més intensos. Serà un altre factor que afavorirà aquest retrocés. A nivell paisatgístic és el que veuríem, però també notarem que les temperatures seran cada cop més elevades. Això farà que cada cop tinguem episodis de calor més llargs i nits més tropicals i de difícil dormir.

Onades de calor com la d’aquest estiu, molt intensa i sostinguda en el temps, s’aniran repetint els propers anys?

Sí. És el que diuen les conclusions dels informes de canvi climàtic. Cada cop tindrem fenòmens extrems amb més freqüència.

De llevantades i temporals com el Gloria el gener de 2020 en veurem més sovint?

El Gloria va ser també un fenomen extrem, que vaig patir en primera persona. Van ser cinc dies molt intensos professionalment parlant. Encaixa en aquesta previsió de canvi climàtic: episodis cada cop més freqüents i més intensos. El Gloria va ser un episodi que no només va afectar Catalunya, sinó el sud de França, les illes Balears i el País Valencià. Va ser un episodi molt llarg, molt extens, i en què van entrar en joc moltes variables meteorològiques. Recordem la pluja, però hi va haver superacions d’avisos de vent, de neu en cotes baixes i el temporal marítim, que va ser de primera categoria i que a la platja de Torredembarra ens va deixar el passeig ple de sorra amuntegada i un retrocés de la platja.

Aquestes imatges que veiem en altres parts del món de ciclons i huracans les podrem arribar a veure a casa nostra en unes dècades?

Huracans no, perquè són d’una extensió tan gran que necessiten una quantitat de combustible que no tenim al Mediterrani, que és un mar gairebé tancat, que alimenta, però, tempestes molt importants. Per provocar un huracà com els del Carib o el sud-est asiàtic es necessita un oceà, una massa humida molt gran. Però el que podem veure a la Mediterrània són medicanes —la contracció de mediterranean hurricanes—, que vindrien a ser ciclons més petits, amb característiques semblants als huracans però sense tanta extensió ni tanta intensitat ni durada.

Hem vist aquest estiu a Alcanar i Sant Carles de la Ràpita uns aiguats molt intensos que ens van agafar per sorpresa. Són molt difícils de preveure aquests episodis?

Totalment. El cas d’Alcanar, que va ser un sistema convectiu molt intens però molt local i que va durar només tres hores i escaig, es va formar a la serralada Ibèrica i es va anar movent de forma lenta cap al sud de Catalunya i es va aturar al sud del Montsià. És un altre fenomen meteorològic que no és comparable al Gloria, que era d’un abast molt gran, però també el tenim de forma habitual. Cada dos o tres anys es produeixen aquest tipus de fenòmens a casa nostra. A la pregunta de si és possible preveure aquests fenòmens, el desitjable seria que 24 hores abans, des del Servei Meteorològic de Catalunya, haguéssim avisat amb la següent frase: “Atenció, que demà, entre les onze i la una, cauran més de 200 litres per metre quadrat a Alcanar”. Això no és possible des de cap servei meteorològic del món. I el Servei Meteorològic de Catalunya és dels punters al món.

Per què?

Utilitzem eines de primeríssima tecnologia, tenim els coneixements, els millors professionals, però no existeixen les eines perquè amb 24 hores d’antelació es puguin anunciar aquests fenòmens tan locals, tan extrems i de curta durada. El màxim que vam poder fer en el cas d’Alcanar va ser un avís de grau 1 —sobre els 6 que tenim— per la zona on va ser el fenomen. Una altra cosa és fer-ho a poques hores vista, que és cap a on va la meteorologia i cap a on apostem nosaltres. Dues hores abans de l’episodi, amb eines de teledetecció, vam veure indicis que aquella tempesta podia Hem d’invertir en protegir les zones que seran més vulnerables al canvi climàtic perquè no rebin aquests impactes Cap de l’Àrea de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya ser severa. En aquell moment es van poder fer els avisos d’observació, que som conscients que serveixen de poc perquè arriben a l’usuari final, que és l’Ajuntament d’Alcanar, quan falta poca estona perquè està a punt de passar o ja està passant. I actualment és cap a on hem de posar els esforços, perquè amb 24 hores els models meteorològics no permeten precisar amb aquesta localització i precisió temporal que tots desitjaríem.

A Torredembarra, per la seva orografia, es pot produir un fenomen com el de fa un mes i mig a Alcanar?

Perfectament. Torredembarra estem situats entre una serralada litoral de poca alçada i la costa, sense una orografia abrupta a prop. Un dels ingredients per a aquestes tempestes és una orografia, però tota la costa catalana i l’arc mediterrani fins a Itàlia poden patir un fenomen com el d’Alcanar. No ho descarto.

Com podem adaptar-nos al canvi climàtic?

Primer de tot la part de resiliència: invertir en protegir les zones que seran més vulnerables al canvi climàtic perquè no rebin aquests impactes. Un exemple podria ser el passeig marítim de Torredembarra. Està molt exposat a qualsevol temporal marítim i hauríem d’invertir-hi perquè pogués aguantar l’embat d’aquests temporals d’una certa categoria. Hi ha moltes teories i projectes a nivell de sostenibilitat territorial. I el cas d’Alcanar en va ser un exemple. Molts dels problemes es van produir perquè hi havia molts carrers que de manera natural són rieres o torrents. Les urbanitzacions noves s’haurien de construir en zones que no siguin inundables, perquè sabem que el canvi climàtic farà que aquestes urbanitzacions en torrents i rieres cada cop s’inundin més. Els governs ho tenen a les seves mans i ens els propers anys hauran de prendre aquestes decisions.

I què podem fer-hi els ciutadans?

Doncs totes les persones hem de procurar portar una vida el més sostenible possible: contaminar el menys possible, gastar el menys possible i reciclar el més possible.

El tiempo - Tutiempo.net

El darrer vídeo

VÍDEO l Entrevistem Santi Segalà, cap de l’àrea de Predicció Meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya

Hemeroteca

Tweets recents

Share This